dijous, 1 de novembre del 2012

Panera de tardor i Safates d'experimentació.


Panera de Tardor.

A l’aula del les maduixes, hem introduït la “Panera de tardor, confeccionada amb elements naturals propis d'aquesta estació: castanyes, fulles de diferents mides i colors, pinyes, nous, carbasses de diferents formes, magranes, etc. No obstant, cal tenir en compte que els objectes no siguin molt petits, per tal d'evitar risc d'ennuegaments.


Tanmateix, és important que els nadons explorin els elements de la panera amb la supervisió de l’educadora. Oferir “La panera de la tardor” als nadons, permet la descoberta d’elements naturals, explorant-ne les seves característiques sensorials. A l’hora, potencia la capacitat de fixar la seva atenció en els estímuls que se’ls ofereixen, sense distreure’s amb altres objectes de l’entorn (capacitat de concentració) així com l’exercitació de les habilitats motrius, ja que posa en joc tot el cos – quan es desplaça per agafar un objecte – i les mans en l’exploració dels elements de la tardor. 

Finalment, podem dir que “La panera de la tardor” afavoreix aspectes que poden ser importants per futurs aprenentatges, com per exemple, la capacitat d’iniciativa – a l’hora d’escollir un objecte d’aquest recurs - l’autonomia i el plaer per descobrir les sorpresa! 



Safates d'experimentació.
Les móres i les figues han començat a experimentar amb safates.
Aquesta proposta es presenta a l’aula als infants entre els 18 mesos iels 3 anys , pretén donar continuïtat als jocs de descoberta que han vingut realitzant els nins/es amb la panera dels tresors, el joc de transició i el joc heurístic, i pretén continuar tot el treball de manipulació i
experimentació de les propietats que tenen els diferents materials i objectes que és una
de les grans riqueses del joc heurístic.

Ha de ser una proposta oberta que possibiliti múltiples percepcions sensorials, que
permeti barrejar materials i que faciliti l’aparició de nocions lògico-matamàtiques a
diferents nivells.
Les safates d’experimentació, és una proposta en la qual els infants exploren a partir de
l’experimentació i manipulació amb materials in-específics de la natura. Els nins/es
estructuren la ment mitjança la informació que reben de l’experimentació. Per portar a
terme l’activitat els infants exploren i manipulen lliurement.

En el moment de presentar les safates presentem el material ( sorra, cigrons , arròs...) i
deixem que els nins/es el manipulen una bona estona, després els hi donarem els
objectes (cullers, pots, embuts...) per continuar la proposta.
A partir d’aquí els nins/es poden experimentar les relacions que s’estableixen amb els
elements de les safates i els diferents objectes que tenen al seu abast. I d’aquesta manera
els nins/es tenen la possibilitat de descobrir nous estats del material i són els mateixos
els protagonistes de les seves descobertes i aprenentatges.

A través d’aquest material el nin/a pot desenvolupar i augmentar el seu nivell de
concentració i d’imaginació. També davant aquests materials els infants es creen les
seves pròpies hipòtesis fent-se preguntes com : què és això?, què puc fer amb això?, per
a què serveix això? què passarà? què aconseguiré?... També a través d’aquests materials
els infants s’inicien en la lògico-matemàtica fent diferents combinacions, observacions,
classificacions, comparacions, seriacions, agrupacions i identificacions... 


Al mateix temps desenvolupen el seu llenguatge i s’habituen a treballar amb tranquil·litat
mantenint una actitud de respecte cap als companys i el material i afavoreix la
socialització, sense deixar de banda l’autonomia, gràcies a les situacions comunicatives
i d’interacció que es donen durant l’estona que dura la proposta tot comentant entre ells
el que està passant.


També és molt ric el treball d’hàbits que comporta tant d’ordre com d’higiene, ja que
quan s’acaba l’activitat cada cosa s’ha d’endreçar al seu lloc, recollir amb una pala i una
granera el material que ha quedat sobre taula i al terra, i posar els diferents objectes al
recipient corresponent. A més hi ha un bon treball de classificació.

La proposta es pot presentar per a tot el grup ( si les condicions ho permeten) o en un
racó. No esta muntat permanentment i el material es presenta quan s’ha de fer l’activitat.
Es treballa sobre la taula en grups de tres o quatre nens/es. Ells/as trien amb quines
elements volen treballar i tenen al seu abast tot el material . Juguen lliurement i
experimenten les relacions que es poden establir entre els elements de les safates i els
diferents objectes que tenen al seu abast, les possibilitats són immenses. El nin/a es
lliure de manipular el material i fer els seus experiments com ell vulgui.



dijous, 11 d’octubre del 2012

M'han mossegat el nin!



Quan una cosa no ens agrada, no ens sembla bé o ens fa mal, els adults ho podem verbalitzar, podem dir “això que m’has fet no m’agrada”, “em molesta el que em fas” o “m’has fet mal amb el que m’has dit o fet”.
Els infants més petits, però, no ho poden fer. En primer lloc, perquè encara no saben parlar o tot just en comencen a aprendre i, en segon lloc, perquè no sempre poden posar nom a allò que senten.
A l’escola bressol, els infants poden estar tristos perquè volen el pare o la mare, poden sentir-se angoixats en algunes situacions, o poden estar neguitosos quan alguna cosa no els va bé.
Foto extreta de www.fisher-price.com
Foto extreta de www.fisher-price.com
Com ho fan, doncs, per exterioritzar el que senten si no hi poden posar paraules? Doncs segurament plorant, pegant o mossegant. A cap pare ni a cap mare li agrada que mosseguin el seu fill, i a les mestres tampoc, però és una situació força freqüent a l’escola bressol.
Molts pares es mostren disgustats a l’escola quan el seu fill rep una mossegada. A vegades més d’una. I sovint els sembla que no es fa prou per evitar-ho. Tenen dret a pensar-ho, ells no passen tot el dia a l’escola i no coneixen tot el que hi passa.
Però en realitat es fa tot el possible. Els infants viuen moltes situacions que els porten a la necessitat de mossegar i no sempre les mestres som a temps d’evitar-ho, perquè passa en qüestió de segons.
Els infants estan aprenent a gestionar les seves emocions i a viure en societat, i no podem mantenir-los aïllats els uns dels altres per evitar que es mosseguin.  És més, a vegades, el que comença com una mostra d’afecte, una abraçada o un petó, acaba en una mossegada. D’una cosa a l’altra, hi ha només un petit pas.
Foto extreta de www.crecebebe.com
Foto extreta de www.crecebebe.com
És qüestió, doncs, de tenir paciència i de mirar d’esbrinar què porta a l’infant a mossegar. Si està trist, angoixat o neguitós, podem asseure’ns-el a la falda, abraçar-lo i ajudar-lo a posar nom al que sent: “estàs trist perquè vols la mare?”, “t’has enfadat perquè t’han pres la nina, oi?”, “ja sé que això no t’agrada i et fa enfadar”.
Amb això, ajudem l’infant a entendre què li passa i a canalitzar el que sent. Li donem consol, li mostrem que l’entenem, i així es pot tranquil·litzar. A vegades, però, això no és suficient, i cal estar més alerta.
En algunes ocasions, pot ser que simpement tinguin la necessitat de mossegar perquè els fan mal les genives quan creixen les dents. En aquests casos, els podem oferir mossegadors perquè puguin satisfer aquesta necessitat. També és important, aquí, posar nom al que li passa: “et fa mal la boca, oi? Mira, et dono això perquè ho puguis mossegar”.
Cal, també, recordar-li que no ha de mossegar els altres nens, perquè els fa mal, i fer-li prendre consciència que a ell no li agradaria que li fessin. I cal, sobretot, molta paciència, és una etapa que la passen gairebé tots els infants, però que tots la superen al cap d’un temps.
Us recomano, sobre aquest tema, dos articles molt interessants: “Petons i queixalades”, d’Imma Riu, a la revista Infància núm. 170; i “Mossegar és cosa de criatures”, d’Ana M. López Fuentetaja, a la revista Guix d’Infantil del juliol del 2001

Tret de la pàgina: 

dissabte, 29 de setembre del 2012

Ja hi tornam a ser!!!

Hola a totes i a tots!!!
Després d'unes vacances més que merescudes, les mestres de les aules d'1 a 2 anys hem tornat a comparèixer per carrer de s'Oli sense número.
Després de 4 setmanes d'adaptació, vos podem assegurar dues coses: el moreno que havíem aplegat durant els mesos d'estiu ja ens ha fuit a totes i, la segona cosa que vos podem assegurar és que els vostres infants deixaran de plorar un dia d'aquests. L'única cosa que necessitam és.... TEMPS!!!
Per aprofitar l'espai d'aquesta entrada farem una petita presentació de les mestres de les aules dels vostres infants. (Aquesta setmana que entram  farem unes fotos ben guapes de les mestres i les penjarem).

- Aula de les Maduixes:
                                     Tutora: Magdalena Lozano
                                     Parella educativa: Maria Payo
- Aula de les Móres:
                                     Tutora: Emma
                                     Parella educativa: Maria Payo
- Aula de les Figues:
                                     Tutora: Maria Domínguez
                                     Parella educativa: Àngela

Bona entrada al temps de les Fires!!!!!!!!!!!!!!!


dimecres, 20 de juny del 2012

LES NOSTRES PRIMERES BARALLES I MOSSEGADES

Són comunes i normals entre els infants d'un a tres anys les mossegades i d'altres agressions.

Les mossegades les podem trobar no naturals i agressives. Però l'infant d'1 any, no és conscient de que fa mal. La majoria de ses vegades, aquest comportament  es deu  a la curiositat natural i la falta de llenguatge verbal.
Si un infant vol  una joguina i encara no està capacitat per demanar-la , segurament  utilitzarà algun tipus d'acte agressiu per aconseguir-la. Si amb això obté el que vol ( la joguina o l'atenció de l' adult), probablement torni a comportar-se d' aquesta manera més endavant.

Per què ho fan?
De vegades el nen/a es  sobreestimula tant que perd  el control i eS baralla o mossega.
La proximitat també pot generar aquest tipus de comportament, encara que només hi hagin 2 nins/es. Els infants tenen el sentit del propi espai tant com els adults ,i si es veuen intimidats, poden agredir.
Com hem d' actuar els adults?
Les agressions infantils que es produeixen  a l'escoleta, no són un signe d'agressió personal. L' infant no planeja les seves accions, no hi té intencionalitat; a aquestes edats és pur instin. Les mans i les dents són les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funció de la resposta que n'obtenen. Cal dir que les mossegades tendeixen a desaparèixer a mesura que el llenguatge evoluciona, mentre que les agressions manuals (picar) no.
Castigar un infant perquè agredeix als altres només afavoreix que aquell nen/a es senti frustrat. Com adults hem de tenir clar quins són els esquemes de conducta social que volem veure en els nostres fills/es i reproduir-los en tot moment. Es tracta de generar  situacions positives i de bona convivència que afavoreixin que a llarg o curt termini les agressions deixin de tenir cabuda en les relacions dels nostres nens i nenes.
Entenem que no és fàcil acceptar aquestes situacions quan l'agredit es el nostre fill/a. Us demanen paciència i comprensió tant per l' infant agredit com per l' infant que agredeix.
 Una aferrada ben grossa a totes les families de l'aula de les móres i maduixes!!!

dijous, 24 de maig del 2012

Mescladissa de verdures

Hola de nou!
Ja hem començat amb les manipulacions de nins grans! Què vos pareix?
Encara no tenim cap dia de manipulació establert perquè com bé sabeu anam al nostre ritme. El primer de tot és menjar i dormir. Això és sagrat!!
I si després ens sobra temps ja jugam; tan sigui a la panera de tresors com a altres paneres.Aquesta va ser xulíssima! Ens posaren textures noves i sobretot fresquetes al nostre abast.
Disfrutau de les imatges que nosaltres ja ho fèrem de tocar-ho!




diumenge, 15 d’abril del 2012

LES MORES JA HAN COMENÇAT A MANIPULAR!!!

Hola families!!!

Abans de Pasqua les móres varem començar a manipular, ha estat tot un descubriment!!!!

La primera que han fet les móres és manipular carabassa. Vàrem decantar-nos per la carabassa perque tots els infants ja la tenien introduïda en la seva dieta, és una de les primeres verdures que se'ls introdueix.
Com a primera manipulació es tracta d'aportar una experiència sensorial amb la carabassa.
Els infants han provat, tastat, jugat...n'hi que feien redolar la carabassa sencera per damunt de la carabassa capolada...ha estat molt divertit però tot s'ha de dir que el principi havien quedat un poc parats davant tanta carabassa!!!
Aquí teniu una pinçellada de la manipulació


La segona manipulació ha estat amb pasta de colors bullida i crua.
Els hi va cridar molt l'atenció,  n'hi va haver que vàren berenar de pasta!!!!


Aquí teniu les nostres primeres manipulacions families!!!!Nosaltres les moretes anirem aprenent cada dia, cada dia es tot un descubriment!!!
Una bessada de la móra major i de les moretes petites!!!!

divendres, 30 de març del 2012

El sol

Hola mòres!
Heu vist el temps que fa aquests dies? Fabulòs! fa temps de vida , d'alegria, de rialles...
Nosaltres procuram sortir al pati cada vegada que es pot. Sabem que la nostra motricitat encara no es tan elevada com la dels infants de 2 anys però el sol ens fa falta i ens dóna energia.
Al acabar de berenar, si la son no ens guanya sortim al pati. Na Nena ens deixa la porta oberta el temps que ella acaba de fer net. 
Estenem les estores al terra i treim pales, poals, maraques i botelles de colors. ahh! i aquells rotllets de cartrò que rodolen i ens encanten.



En venir el bon temps  ja vos demanarem alguna sombrilla o toldo que tengueu per casa i si voleu... un ventall per les mestres.




Benvinguda primavera!

dimarts, 27 de març del 2012

Hola families dels nadonets!

Heu vist que han començat infants nous a les aules. Aquest fet ens ha donat peu a replantejar-nos el ritme de l'aula. Està clar que els nadons necessiten el seu ritme propi i el temps necessari per fer les seves passes..però al mateix temps l'entrada d'un infant nou t'impulsa a canviar alguns models que havien quedat estancats i que ara ja no et funcionen. 
Ha arribat l'hora de berenar tots plegats, d'ajuntar-se per anar a descansar, de començar a sortir de l'aula per fer psico o per anar al pati.
Ens hem adonat que ja no vivim dins una bimbolla sino que som tan capaços o més que la resta de l'escola.
Les maduixes hem començat a seure a les tronetes per dinar i berenar encara que seguim amb la panera de tresors i ultimament ens encanten les teles..es mouen amb el vent..tenen diferentes textures..guau!! ens encanta.
Hem descobert coses de la panera que no haviem vist mai: pinyes, closques, pedres... i les botelles amb coses a dins..n'hi ha que tenen plomes i tot!
Les mòres han començat amb les manipulacions i d'aqui a poquet vos ho contaran..
Pel que fa al nostre rodol aqui vos deixo una mostra:









dimecres, 22 de febrer del 2012

L'espai segons les necessitats de cada infant.

Hola families.
Recordau com era l'aula dels vostres infants quan varen començar? Quines paneres hi havia? com estava distribuida? A l'escoleta tot el que es fa du un argument, una explicació,un perqué al darrera.
Les móres eren uns nadons petitissims, que necessitàven unes caracteristiques d'espai apropiades a la seva edat , millor dit al seu estat motriu.
A ca ses maduixes aquests canvis d'espai els estan sofrint ara. Són els més petits de l'escola però els que més feia fan.
Sabeu el que els consta moure una cama? i fer la croqueta? o posar-se de panxa? i estirar-se fins aconseguir una cosa lluenta que els crida molt l'atenció?

 
A ca ses móres, són super tot terrenys..ja gategen i les coses que hi havia fins fa poc,ara els molesten.
Ara els crida l'atenció tots els pots que roden i rodolen.Van abandonant la panera de tresors com a joc de descoberta per centrar-se amb l'inici del joc heurístic:rodets de fil gegants, potets d'actimel, pots de colacao...
Els agraden les botelles amb mil cosetes a dins, el tacte de les teles, les mangueres per xupar i sobretot tan les mòres com les maduixes; els mòbils que penjen.



Ohhh quina cosa tan curiosa, ( pensen les maduixes) . 
-Qué deu ser això que penja d'adalt? quins colors més vius?
-m'estiraré per aconseguir arribar-hi. 

En canvi les móres pensen:
- ohhh qué deu ser això que penja d'adalt?
- miraré si hi vaig de pressa i m´ho puc posar a la boca i xupar-ho i tocar-ho i saber que és.

dimecres, 1 de febrer del 2012

ja som aqui!...ja hem començat

Hola a totes i a tots; pares, mares padrines , padrins, germans grans... nosaltres som l'aula de les maduixes!
Som els més petits de tots, però de tots i de tota l'escoleta. Estam amb adaptació. Ens anam adaptant als braços de na Magdalena( una estoneta), a la seva veu, ales cançons i a la manera de donar-nos els biberons i les farinetes.
Més aviat, sabreu noticies nostres.
Besades de maduixes.