Per Nadal el millor regal és el paper i la capsa de la jugueta.

Arriba el Nadal i ens veiem arrossegats per un consumisme innecessari, però que sembla en gran mesura imposat per la societat de consum en que vivim. Començam comprant loteria, seguim amb els regals, els dinars que s´inicien la nit del 24 de desembre i acaben per pels Reis, a més per aquestes trobades de Nadal és necessari comprar roba nova i elegant per estar ben guapos. També hem d´afegir tota l'ornamentació nadalenca: l´arbre de Nadal ben gros i un bon Betlem. Tot aquest consumisme està molt influït pels medis de comunicació i la publicitat; sembla que el Nadal comenci quan el Corte Inglés guarneix els seus aparadors i que hem de comprar tot el que surt a la televisió.

 

El Nadal és un temps de felicitat, de convivència, de trobada i d´amor, però tot això es pot aconseguir sense gastar tants d'euros. És molt més important estar amb els éssers estimats que no pas el munt de regals que has de comprar i rebre. Està clar que no t´estima més el que més diners es gasta en el teu regal.

A més, aquestes pròximes festes seran molt especials per a les nostres MÓRETES. Aquestes seran les seves primeres festes de Nadal. I aquí ve el tema en qüestió.

Sabem cert que aquest any, entre el pare Noel i els Reis, rebran carretades de regals. Tothom vol fer un regal al petit o a la petita de la casa, però la pregunta és clau: com viuen ells l'arribada massiva de tants de regals?

Hi haurà regals útils i d'altres de sorprenents, regals preparats i d'altres que haureu d'arraconar ben amagats dins el guardaroba per a futures ocasions. Els regals que no són adequats a la seva edat no els ajuden a madurar més aviat, tot el contrari. Tots hem tengut un puzzle que no poguérem montar mai de la vida, i tot perquè era per nins i nines més grans. A que no el recordam bé, a aquest regal?? És millor arraconar-los per més envant.

Tractau amb la família més propera i que s'ajuntin per fer un únic regal o un parell de regals. Pensau, pare i mare, què és allò que el vostre infant necessita realment, i feis-los-ho saber. Ja bastarà amb els regals que vos aniran arribant per sorpresa.

Però heu de tenir una cosa clara, pels nostres infants el millor regal és el paper i la capsa de la jugueta.

MOLTS D'ANYS A TOTHOM!!

M. Magdalena Garau i Emma Vallespir

Panera de tardor

Fa un parell de setmanes vos demanàrem que ens féssiu arribar fruits de tardor: carabasses, magranes, garroves i altres cosetes. La vostra resposta fou immediata i en un parell de dies tenguérem l'aula plena de tardor.


Amb tot això, confeccionàrem la nostra pròpia panera dels tresors, una panera únicament de tardor. On les moretes, nostres i vostres, gaudeixen cada dia xupant i llepant, i fent càlculs!!!

Aquest és un fragment que ens narra el que hem volgut aconseguir amb la confecció d'aquesta panera.

La panera dels tresors conté un assortiment ric d’objectes d’us comú. Cap dels objectes no és una jugeta “comercial”, i molts dels objectes els podem trobar a casa. Esta indicat per edats desde 4-5 mesos.

Els infants xupen, manipulen, es fiquen les coses a la boca, i aprenen al mateix temps que cada objecte té un pes i unes dimensions determinades, una forma concreta, la seva olor i el seu so. D’aquesta manera aconsegueixen fer aprenentatges d’importància vital per a la futura comprensió del seu món.

EN AQUESTA ACTIVITAT, ELS INFANTS APRENEN TOTS SOLS

L’adult segueix atentament l’activitat sense intervenir-hi, però donant-los la seguretat emotiva que els cal per tirar endavant l’activitat d’exploració.

COM UTILITZAR-LA:

-La panera ha d’estar plena d’objectes perquè pugui triar allò que més l’interessi.
-L'infant ha d’estar assegut confortablement (ben recolzat, amb un coixi darrere l’esquena si cal, i si es possible descalç). Encara que les nostres móres encara fan molta cosa de panxa!!
-Tots els objectes han de poder rentar-se. Requereixen manteniment i renovació freqüent afegint-ne de nous.
-L’estona dedicada, dependrà de l’interès de l'infant.

No deixar estar els infants per terra.

Per què no han d’anar per terra els infants? El
terra és el lloc idoni per estar habitualment els
petitons des d’aproximadament els 3 mesos fins
que caminen bé. Fins i tot als 4/5 anys i més,
necessiten gatejar, seure i jugar per terra. És en
terra on el bebè es troba més segur, on gaudeix
de plena llibertat de moviment, on pot desplegar
tota la seva energia i on pot intentar dur a terme
els seus plans d’acció: explorar espais i objectes,
experimentar moviments i postures, observar,
descansar... En canvi col·locats a les maxi-cosis
o en els cotxets estan molt limitats. És convenient
condicionar l’espai perquè els lactants i infants
petits puguin estar per terra.

El prejudici de no deixar estar els infants per terra
es sol basar en :
- El rebuig que els infants s’embrutin.
- L’aparició de sentiments d’abandonament.
Aquests sentiments desapareixen si oferim un
entorn ben preparat i els adults acompanyam
l’infant estant amb ell a terra.
- En altres ocasions, estar per terra és considerat
poc educat, especialment quan els infants ja
poden caminar.
Afortunadament aquest prejudici no es dóna en
totes les cultures.

(Vos recomanam que cerqueu l'article complet, basta posar "infància i prejudici" al cercador)

Els informes del juny.... tota una història real!

Hola families!!

Al passat blog xerrarem de la transició a les escoles, de mica en mica, els signes del final d'aquesta etapa ja s'acosten.

A l'escoleta, durant aquest temps, hem realitzat moltes activitats: hem jugat, hem aprés a seure i esperar torn, hem anat adquirint llenguatge. Hem passat de gatejar a caminar, de pegar-nos a demanar les coses, de tirar les juguetes a construir. Tot això queda reflectit a l'informe final.

Al principi la paraula informe té renom, sona segur i ferm, com si les mestres decidicim si el vostre infant és apte o no apte. No podem fer-ho a això!

La veritat que és més complex que tot això i a la vegada més sencill. De 0 a 3 anys els canvis són abismals i les capacitats de cada infant varien segons la seva familia, el seu entorn i les propies caracteristiques que li venen donades al nèixer.

Els informes de l'escoleta són oberts, això vol dir que varien segons l'infant. Està clar que per edat potser bo que quasi tots realitzin les fites que hi ha establertes i per aiaxò semblin iguals ...tot el contrari! Són una manera propera i familiar de descriure com veiem el vostre tresor durant el temps que està a l'escoleta.

Què avaluam? Avaluam qualsevol canvi: sobretot les rutines i el joc. Tot tipus de joc. El joc és l'esència de la infància i d'on s'aprèn: el joc heurístic i el joc simbòlic, la panera, les safates. Aquest tipus de joc de cada un queda enregistrat a unes graelles i anotacions de cada mestra.

Al final de trimestre o de curs la mestra conta a l'infant la seva estada a l'escola, extreu anècdotes que l'han marcat, experìencies, records de cançons, sortidetes que han estat especials per l'infant, dies que recorda...

 

En fi, és com una carta als Reis!

I les portades, fetes pels vostres infants, dels informes finals dels xots, ànneres, sargantanes i gallines. Els fols de dedins són mesos i anys d'aventures a l'escoleta... disfrutau-los i fins sempre!

JA HA ARRIBAT EL MOMENT D'ANAR A LES ESCOLES DE NINS I NINES GRANS!!!

Fa un parell de setmanes que els infants de les aules de les gallines, de les ànneres, de les sargantanes i dels xots hem començat a fer visites a les escoles de nins i nines grans.

I perquè serveiexen aquestes visites?

• Per anticipar als nostres infants l'entrada a un lloc nou.
• Per conèixer les noves instalacions: els banys, el pati, les aules...
• Per veure les noves rutines i activitats.
• Per saber que allà estaran amb nins i nines més grans i que ells seran els petits.
  
  
  
  Per això volem treballar l'incorporació a les escoles de manera progressiva, donant una eina de treball a les famílies. Recomanam a les famílies que juntament amb els seus fills i filles facin visites al pati de la nova escola, participin als portes obertes, passin per l'escola de camí a l'escoleta, es relacionin amb aquells infants amb qui aniran a escola a partir del setembre...

Com ho treballam?

• Feim visites setmanals a totes les escoles del poble i abans ja ho hem treballat a l'aula.
• Donam molta importància a l'acollida que ens donen els infants més grans quan arribam a les escoles: ens conviden a participar amb ells en el seu dia a dia, en el moment de berenar...

Una vegada els nostres infants ja han iniciat el curs a les noves escoles, una de les mestres de les seves aules de l'escoleta, els visita. És un moment molt entranyable: trobades, converses, mirades, creixença. Aprofitam per contar un conte, cantar o fer qualsevol altra activitat amb tots els infants del grup de 3 anys. Això ens ajuda, a adults i a infants, a adonar-nos que tot continua més enllà de l'escoleta.

LA DIADA DE SANT JORDI

Les floretes vermelles

Des de fa un parell de dies, els nins i nines de les aules dels grans, preparam la festa de Sant Jordi. Hem fet una activitat relacionada amb Sant Jordi (que era un VALENT SOLDAT!!).
Férem una pasta amb farina, aigua, oli  i un poquet de pintura vermella. Ens posàrem a fer figuretes amb forma de flor. Clar, quan Sant Jordi va haver mort el drac, de la seva sang va sortir una rosa vermella.
A damunt una cartolina hi pintàrem un brotet de color verd. Uns férem el brotet més gruixat i altres més prim!!!

 I cantam la canço de Sant Jordi:
Sant Jordi era un valent soldat
Sant Jordi era un valent soldat
Sant Jordi era un valent soldat
ell tot sol va matar el drac.
All i oli, all i oli xup
All i oli, all i oli xup
All i oli, all i oli xup
All i oli xupa xup!!

Tots plegats ens trobarem a la sala grossa a escoltar la llegenda de Sant Jordi i les al.lotes que fan pràctiques ens ho contaran. Però tot això ho contarem un altre moment.

Sa Jaia Corema ja torna a ser aquí

Després de dies de bauxa i rialles on tots hem tret el nostre caire més bàrbar i corsari amb la disfressa de pirata, ha arribat el moment de donar la benvinguda a una dona ja molt coneguda per aquestes contrades; l'anomenam sa JAIA COREMA.

Dimecres a les 11.30h, tots els nins i nines de les aules de les Gallines, dels Xots, de les Sargantanes i de les Ànneres ens reunírem a la sala grossa. Hem de dir que qualcú hi anava ben decidit i d'altres ben temorencs. "Mos rapinyarà amb ses ungles grosses?", va demanar una nina. Clar, el dia anterior, a la rueta matinera, havíem vist aquesta Jaia i allò que ens havia impactat més havíen estat les seves ungles llargues.

Tots asseguts en terra, vàrem escoltar amb les orelles ben badades allò que na Nena ens contava. Ella, enguany, seria sa Jaia Corema. Tira tira se va anar vestint: sa falda, es davantal, un mocador per ses espatles, un mocador pes cap i unes esgrelles!!! De bacallà no en tenim!! Els ulls no ens bastaven!! I les ungles? Mostra'ns les ungles!! Quina tranqui.litat, du les ungles ben curtetes i no ens rapinyarà.

Amb la veu ben forta li cantàrem:

Dos braços,
set cames
nas gros,
peu petit
sa jaia Corema
ja torna esser aquí.

Amb unes graelles
i amb un bacallà
i cada setmana
una cama perdrà.

I li cantàrem més:

Sa Jaia Corema
ara vendrà
amb unes esgrelles
i amb un bacallà.

Cada setmana 

li hem de tallar,

una cameta

i fins a acabar.

A continuació transcriuré un bocinet de la descripció que Mn Antoni M Alcover fa al seu llibret “Quaresma,Setmana Santa i Pasqua” de Sa Jaia Corema, una figura popular emprada per comptar les set setmanes de penitència quan no hi havia tants de calendaris com ara.
 

”Sa jaia corema era una jaia de paper, cartó o fusta pintada, magra i esquerda, amb un bacallà amb sa mà i set cames que representaven ses set setmanes de Corema. Es primer dia de Corema la penjaven a dins sa cuina i cada diumenge li taiaven una cama de ses set fins que no en tenia cap; però a mitjan Corema li feien una operació d’on li venia es nom de Jaia Serrada; i era que es dijous de sa quarta setmana, davallaven sa jaia i la serraven pe’s mig, perquè ja tenien mitja Corema abaix.”

Nosaltres, a l'escoleta, volem seguir aquesta tradició, part del nostre costumari popular, per això cada setmana li tallarem una cameta i sabrem quan de temps ens falta per arribar a ... les vacances de Pasqua!!! 

I sabem que si feim molta bonda ens durà qualque coseta. Per cert, ja ha vengut a veure'ns i com que ho hem fet ben bé, ens ha duit galletetes salades i ben bones que les hem trobat a les 12.00h, amb una gana tan grossa que ja tenim de dinar.

Fins aviat, PIRATES!!

Trobades familiars de xotingos, gallinotes, ànneretes i sargantanons

Els tallers familiars de l’escoleta

Què significa per nosaltres, les educadores, un taller familiar?

Nosaltres hem creat aquest espai per donar l’oportunitat a les famílies d’involucrar-se en el dia a dia amb seus infants. Hi ha moltes famílies que no tenen l’oportunitat de poder acompanyar i recollir als seus infants i aquesta comunicació de dia a dia, boca a boca, no és possible amb el pare o mare.

En aquests tallers mostram les rutines de l’aula com poden ser el bon dia, el conte o les cançonetes... que tant els hi agraden i repeteixen els infants.

Les famílies tenen l’oportunitat de veure com són els seus infants a l’escoleta! I l’escoleta pot gaudir d’una estona amb les famílies.

Però no tan sols això sinó que, aquesta activitat, permet que els pares  i les mares es coneguin, conversin, es donin consells, es donin alè. Hem fet pizzes, sessions de psico, manualitats, cançons....

Al passat bloc vos vàrem contar un poquet la manipulació de les taronges i les llimones. En aquest, vos donam una pinzellada dels moments, les berenades, els tallers, les xerrades...  és a dir de la relació que tenim la família i l’escola.

Taronges i llimones

Al nostre dia a dia res no és banal, i ja que és temps de taronges i llimones, les mestres de l'escoleta vam pensar: perquè no aprofitar-ho? i així ho hem fet. Gràcies a l'ajuda de les famílies hem aconseguit una gran quantitat de taronges, llimones, i qualque pomsim. Hem presentat la manipulació a damunt les taules col.locant a cada una d'elles taronges i llimones, expremedores elèctriques i manuals, ratlladors, i coberts de cuina ( culleres, forquilles i ganivets). Els infants ben aviat s'han posat a experimentar, fent una forçada i una feinada de canell per treure el suc de les fruites, fent psicomotricitat fina per tallar qualque tros de fruita, en fi... un gran nombre de possibilitats.
Amb tot això, les mestres, què voliem aconseguir? Sabent que el desenvolupament i aprenentatge de l'infant és global, i tot el que fan va relacionat amb tot el seu procés d'aprenentatge, les mestres ens havíem proposat una sèrie d'objectius a treballar: en primer lloc, que els infants sabessin de primera mà d'on surt el suc de les fruites que moltes vegades les famílies els ofereixen com a complement alimentari i en segon lloc, que mitjançant els sentits aprenguin a discriminar els sabors àcids (de la llimona), dolços (de la taronja) i amargs(del pomsim),treballar els colors groc, taronja i blanc. També aprendre a discriminar mitjançant el tacte la textura de les fruites i a través de l'olfacte les seves olors particulars... en fi: tot un festival pels nostres sentits.

Inicis

Hola xotets, gallinotes, sargantenetes i ànnerines! Nosaltres som les aules de 2 - 3 anys! Som els més grans de l'escoleta... tant i tant grans que aquest setembre del 2011 ja començarem a  l'escola... però per això encara queda!

Ara per ara, passam els dies entre psico, manipular, experimentar i interioritzar els hàbits i les rutines.