dimecres, 20 de març del 2013

SAFATES D'EXPERIMENTACIÓ




Activitat d'experimentació i manipulació adreçada als infants de 2 anys.
En aquesta activitat els infants exploren lliurament el material de les safates tot experimentant les relacions que s'estableixen amb els materials de les safates i els diferents objectes que tenen al seu abast. Formulen les seves pròpies hipòtesis tot preguntant-se: això què és, què hi puc fer, què passarà, què aconseguiré...

Són ells mateixos els protagonistes dels seus aprenentatges i descobertes.

Prèviament les educadores preparam el material per a continuació presenta'l als infants. 

Els materials poden ser tant variats i diferents com es vulgui. Nosaltres utilitzàrem safates amb pèsols i xampinyons i objectes variats i suggeridors d'accions com: embuts, coladors, culleres, ampolles de forat petit, pots de plàstic, llauradors.....

Unes vegades oferim una safata i material per a cada infant assegut a terra, de manera individual, d'altres preparem les safates al damunt de la taula de manera que puguin compartir l'experiència. És important oferir a cada infant una safata diferent de la sessió anterior perquè cada nen/nena pugui experimentar amb els diferents materials. No passa el mateix si colam farina o colam ciurons, tampoc és igual la quantitat necessària per omplir un pot amb pèsols o amb xampinyons. Són els mateixos infants que experimentaran aquestes diferències i singularitats depenent del material i dels objectes que manipulen. 

És una activitat tranquil·la que convida a la concentració.



Hem de dir que nosaltres cada vegada que feim safates d'experimentació ho extrapolam a l'aula. Qualque vegada ho utilitzam per estampar sobre un paper de dibuix i d'altes, com en aquesta ocasió, ens hem convertit en cuiners i cuineres: hem fet una quiche de pèsols i xampinyons.





divendres, 15 de març del 2013

Control d'esfínters

Hola a totes i a tots!!!
Fa tant de temps que no vos contàvem coses que quasi  havíem oblidat la contrassenya per entrar!!!
Com tots ja sabeu quan arriba el bon temps, a les aules d'1 a 2 anys, començam amb una tasca tan important per la vida del petit que no tenim paraules per explicar el que sentim.
Un dia la mestra informa a la família que l'infant ja està "madur" i ..... "Bona gent: ha arribat el moment de llevar el bolquer a aquest infant". UFFFF!!! Quin panxada!!!! Vos pega a tots s'ànima als peus!!! El primer que pensen les famílies és el mateix: pixos i caques per tot!!! Braguetes i calsonets emmerdats!!! Ai, idò, que hi farem!!! Tot arriba!
A poc a poc vos arribarà el torn a tots. Les mestres vos anirem informant i si hi teniu interès podem fer una reunió.
Hi haurà infants que en un parell de dies ho tendran arreglat i d'altres que necessitaran més temps.... però no passeu gens de pena, que en arribar setembre del 2014 i comencin a les escoles de grans.... no duran bolquer!!!
Vos deixam un link on hi ha un mètode per llevar el bolquer en 3 dies!!!!!
http://www.babycenter.es/a9700148/quitar-el-pa%C3%B1al-en-tres-d%C3%ADas-o-menos-
Molta sort i fins aviat!!!

dijous, 1 de novembre del 2012

Panera de tardor i Safates d'experimentació.


Panera de Tardor.

A l’aula del les maduixes, hem introduït la “Panera de tardor, confeccionada amb elements naturals propis d'aquesta estació: castanyes, fulles de diferents mides i colors, pinyes, nous, carbasses de diferents formes, magranes, etc. No obstant, cal tenir en compte que els objectes no siguin molt petits, per tal d'evitar risc d'ennuegaments.


Tanmateix, és important que els nadons explorin els elements de la panera amb la supervisió de l’educadora. Oferir “La panera de la tardor” als nadons, permet la descoberta d’elements naturals, explorant-ne les seves característiques sensorials. A l’hora, potencia la capacitat de fixar la seva atenció en els estímuls que se’ls ofereixen, sense distreure’s amb altres objectes de l’entorn (capacitat de concentració) així com l’exercitació de les habilitats motrius, ja que posa en joc tot el cos – quan es desplaça per agafar un objecte – i les mans en l’exploració dels elements de la tardor. 

Finalment, podem dir que “La panera de la tardor” afavoreix aspectes que poden ser importants per futurs aprenentatges, com per exemple, la capacitat d’iniciativa – a l’hora d’escollir un objecte d’aquest recurs - l’autonomia i el plaer per descobrir les sorpresa! 



Safates d'experimentació.
Les móres i les figues han començat a experimentar amb safates.
Aquesta proposta es presenta a l’aula als infants entre els 18 mesos iels 3 anys , pretén donar continuïtat als jocs de descoberta que han vingut realitzant els nins/es amb la panera dels tresors, el joc de transició i el joc heurístic, i pretén continuar tot el treball de manipulació i
experimentació de les propietats que tenen els diferents materials i objectes que és una
de les grans riqueses del joc heurístic.

Ha de ser una proposta oberta que possibiliti múltiples percepcions sensorials, que
permeti barrejar materials i que faciliti l’aparició de nocions lògico-matamàtiques a
diferents nivells.
Les safates d’experimentació, és una proposta en la qual els infants exploren a partir de
l’experimentació i manipulació amb materials in-específics de la natura. Els nins/es
estructuren la ment mitjança la informació que reben de l’experimentació. Per portar a
terme l’activitat els infants exploren i manipulen lliurement.

En el moment de presentar les safates presentem el material ( sorra, cigrons , arròs...) i
deixem que els nins/es el manipulen una bona estona, després els hi donarem els
objectes (cullers, pots, embuts...) per continuar la proposta.
A partir d’aquí els nins/es poden experimentar les relacions que s’estableixen amb els
elements de les safates i els diferents objectes que tenen al seu abast. I d’aquesta manera
els nins/es tenen la possibilitat de descobrir nous estats del material i són els mateixos
els protagonistes de les seves descobertes i aprenentatges.

A través d’aquest material el nin/a pot desenvolupar i augmentar el seu nivell de
concentració i d’imaginació. També davant aquests materials els infants es creen les
seves pròpies hipòtesis fent-se preguntes com : què és això?, què puc fer amb això?, per
a què serveix això? què passarà? què aconseguiré?... També a través d’aquests materials
els infants s’inicien en la lògico-matemàtica fent diferents combinacions, observacions,
classificacions, comparacions, seriacions, agrupacions i identificacions... 


Al mateix temps desenvolupen el seu llenguatge i s’habituen a treballar amb tranquil·litat
mantenint una actitud de respecte cap als companys i el material i afavoreix la
socialització, sense deixar de banda l’autonomia, gràcies a les situacions comunicatives
i d’interacció que es donen durant l’estona que dura la proposta tot comentant entre ells
el que està passant.


També és molt ric el treball d’hàbits que comporta tant d’ordre com d’higiene, ja que
quan s’acaba l’activitat cada cosa s’ha d’endreçar al seu lloc, recollir amb una pala i una
granera el material que ha quedat sobre taula i al terra, i posar els diferents objectes al
recipient corresponent. A més hi ha un bon treball de classificació.

La proposta es pot presentar per a tot el grup ( si les condicions ho permeten) o en un
racó. No esta muntat permanentment i el material es presenta quan s’ha de fer l’activitat.
Es treballa sobre la taula en grups de tres o quatre nens/es. Ells/as trien amb quines
elements volen treballar i tenen al seu abast tot el material . Juguen lliurement i
experimenten les relacions que es poden establir entre els elements de les safates i els
diferents objectes que tenen al seu abast, les possibilitats són immenses. El nin/a es
lliure de manipular el material i fer els seus experiments com ell vulgui.



dijous, 11 d’octubre del 2012

M'han mossegat el nin!



Quan una cosa no ens agrada, no ens sembla bé o ens fa mal, els adults ho podem verbalitzar, podem dir “això que m’has fet no m’agrada”, “em molesta el que em fas” o “m’has fet mal amb el que m’has dit o fet”.
Els infants més petits, però, no ho poden fer. En primer lloc, perquè encara no saben parlar o tot just en comencen a aprendre i, en segon lloc, perquè no sempre poden posar nom a allò que senten.
A l’escola bressol, els infants poden estar tristos perquè volen el pare o la mare, poden sentir-se angoixats en algunes situacions, o poden estar neguitosos quan alguna cosa no els va bé.
Foto extreta de www.fisher-price.com
Foto extreta de www.fisher-price.com
Com ho fan, doncs, per exterioritzar el que senten si no hi poden posar paraules? Doncs segurament plorant, pegant o mossegant. A cap pare ni a cap mare li agrada que mosseguin el seu fill, i a les mestres tampoc, però és una situació força freqüent a l’escola bressol.
Molts pares es mostren disgustats a l’escola quan el seu fill rep una mossegada. A vegades més d’una. I sovint els sembla que no es fa prou per evitar-ho. Tenen dret a pensar-ho, ells no passen tot el dia a l’escola i no coneixen tot el que hi passa.
Però en realitat es fa tot el possible. Els infants viuen moltes situacions que els porten a la necessitat de mossegar i no sempre les mestres som a temps d’evitar-ho, perquè passa en qüestió de segons.
Els infants estan aprenent a gestionar les seves emocions i a viure en societat, i no podem mantenir-los aïllats els uns dels altres per evitar que es mosseguin.  És més, a vegades, el que comença com una mostra d’afecte, una abraçada o un petó, acaba en una mossegada. D’una cosa a l’altra, hi ha només un petit pas.
Foto extreta de www.crecebebe.com
Foto extreta de www.crecebebe.com
És qüestió, doncs, de tenir paciència i de mirar d’esbrinar què porta a l’infant a mossegar. Si està trist, angoixat o neguitós, podem asseure’ns-el a la falda, abraçar-lo i ajudar-lo a posar nom al que sent: “estàs trist perquè vols la mare?”, “t’has enfadat perquè t’han pres la nina, oi?”, “ja sé que això no t’agrada i et fa enfadar”.
Amb això, ajudem l’infant a entendre què li passa i a canalitzar el que sent. Li donem consol, li mostrem que l’entenem, i així es pot tranquil·litzar. A vegades, però, això no és suficient, i cal estar més alerta.
En algunes ocasions, pot ser que simpement tinguin la necessitat de mossegar perquè els fan mal les genives quan creixen les dents. En aquests casos, els podem oferir mossegadors perquè puguin satisfer aquesta necessitat. També és important, aquí, posar nom al que li passa: “et fa mal la boca, oi? Mira, et dono això perquè ho puguis mossegar”.
Cal, també, recordar-li que no ha de mossegar els altres nens, perquè els fa mal, i fer-li prendre consciència que a ell no li agradaria que li fessin. I cal, sobretot, molta paciència, és una etapa que la passen gairebé tots els infants, però que tots la superen al cap d’un temps.
Us recomano, sobre aquest tema, dos articles molt interessants: “Petons i queixalades”, d’Imma Riu, a la revista Infància núm. 170; i “Mossegar és cosa de criatures”, d’Ana M. López Fuentetaja, a la revista Guix d’Infantil del juliol del 2001

Tret de la pàgina: 

dissabte, 29 de setembre del 2012

Ja hi tornam a ser!!!

Hola a totes i a tots!!!
Després d'unes vacances més que merescudes, les mestres de les aules d'1 a 2 anys hem tornat a comparèixer per carrer de s'Oli sense número.
Després de 4 setmanes d'adaptació, vos podem assegurar dues coses: el moreno que havíem aplegat durant els mesos d'estiu ja ens ha fuit a totes i, la segona cosa que vos podem assegurar és que els vostres infants deixaran de plorar un dia d'aquests. L'única cosa que necessitam és.... TEMPS!!!
Per aprofitar l'espai d'aquesta entrada farem una petita presentació de les mestres de les aules dels vostres infants. (Aquesta setmana que entram  farem unes fotos ben guapes de les mestres i les penjarem).

- Aula de les Maduixes:
                                     Tutora: Magdalena Lozano
                                     Parella educativa: Maria Payo
- Aula de les Móres:
                                     Tutora: Emma
                                     Parella educativa: Maria Payo
- Aula de les Figues:
                                     Tutora: Maria Domínguez
                                     Parella educativa: Àngela

Bona entrada al temps de les Fires!!!!!!!!!!!!!!!


dimecres, 20 de juny del 2012

LES NOSTRES PRIMERES BARALLES I MOSSEGADES

Són comunes i normals entre els infants d'un a tres anys les mossegades i d'altres agressions.

Les mossegades les podem trobar no naturals i agressives. Però l'infant d'1 any, no és conscient de que fa mal. La majoria de ses vegades, aquest comportament  es deu  a la curiositat natural i la falta de llenguatge verbal.
Si un infant vol  una joguina i encara no està capacitat per demanar-la , segurament  utilitzarà algun tipus d'acte agressiu per aconseguir-la. Si amb això obté el que vol ( la joguina o l'atenció de l' adult), probablement torni a comportar-se d' aquesta manera més endavant.

Per què ho fan?
De vegades el nen/a es  sobreestimula tant que perd  el control i eS baralla o mossega.
La proximitat també pot generar aquest tipus de comportament, encara que només hi hagin 2 nins/es. Els infants tenen el sentit del propi espai tant com els adults ,i si es veuen intimidats, poden agredir.
Com hem d' actuar els adults?
Les agressions infantils que es produeixen  a l'escoleta, no són un signe d'agressió personal. L' infant no planeja les seves accions, no hi té intencionalitat; a aquestes edats és pur instin. Les mans i les dents són les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funció de la resposta que n'obtenen. Cal dir que les mossegades tendeixen a desaparèixer a mesura que el llenguatge evoluciona, mentre que les agressions manuals (picar) no.
Castigar un infant perquè agredeix als altres només afavoreix que aquell nen/a es senti frustrat. Com adults hem de tenir clar quins són els esquemes de conducta social que volem veure en els nostres fills/es i reproduir-los en tot moment. Es tracta de generar  situacions positives i de bona convivència que afavoreixin que a llarg o curt termini les agressions deixin de tenir cabuda en les relacions dels nostres nens i nenes.
Entenem que no és fàcil acceptar aquestes situacions quan l'agredit es el nostre fill/a. Us demanen paciència i comprensió tant per l' infant agredit com per l' infant que agredeix.
 Una aferrada ben grossa a totes les families de l'aula de les móres i maduixes!!!

dijous, 24 de maig del 2012

Mescladissa de verdures

Hola de nou!
Ja hem començat amb les manipulacions de nins grans! Què vos pareix?
Encara no tenim cap dia de manipulació establert perquè com bé sabeu anam al nostre ritme. El primer de tot és menjar i dormir. Això és sagrat!!
I si després ens sobra temps ja jugam; tan sigui a la panera de tresors com a altres paneres.Aquesta va ser xulíssima! Ens posaren textures noves i sobretot fresquetes al nostre abast.
Disfrutau de les imatges que nosaltres ja ho fèrem de tocar-ho!