Sa Jaia Corema ja torna a ser aquí

Després de dies de bauxa i rialles on tots hem tret el nostre caire més bàrbar i corsari amb la disfressa de pirata, ha arribat el moment de donar la benvinguda a una dona ja molt coneguda per aquestes contrades; l'anomenam sa JAIA COREMA.

Dimecres a les 11.30h, tots els nins i nines de les aules de les Gallines, dels Xots, de les Sargantanes i de les Ànneres ens reunírem a la sala grossa. Hem de dir que qualcú hi anava ben decidit i d'altres ben temorencs. "Mos rapinyarà amb ses ungles grosses?", va demanar una nina. Clar, el dia anterior, a la rueta matinera, havíem vist aquesta Jaia i allò que ens havia impactat més havíen estat les seves ungles llargues.

Tots asseguts en terra, vàrem escoltar amb les orelles ben badades allò que na Nena ens contava. Ella, enguany, seria sa Jaia Corema. Tira tira se va anar vestint: sa falda, es davantal, un mocador per ses espatles, un mocador pes cap i unes esgrelles!!! De bacallà no en tenim!! Els ulls no ens bastaven!! I les ungles? Mostra'ns les ungles!! Quina tranqui.litat, du les ungles ben curtetes i no ens rapinyarà.

Amb la veu ben forta li cantàrem:

Dos braços,
set cames
nas gros,
peu petit
sa jaia Corema
ja torna esser aquí.

Amb unes graelles
i amb un bacallà
i cada setmana
una cama perdrà.

I li cantàrem més:

Sa Jaia Corema
ara vendrà
amb unes esgrelles
i amb un bacallà.

Cada setmana 

li hem de tallar,

una cameta

i fins a acabar.

A continuació transcriuré un bocinet de la descripció que Mn Antoni M Alcover fa al seu llibret “Quaresma,Setmana Santa i Pasqua” de Sa Jaia Corema, una figura popular emprada per comptar les set setmanes de penitència quan no hi havia tants de calendaris com ara.
 

”Sa jaia corema era una jaia de paper, cartó o fusta pintada, magra i esquerda, amb un bacallà amb sa mà i set cames que representaven ses set setmanes de Corema. Es primer dia de Corema la penjaven a dins sa cuina i cada diumenge li taiaven una cama de ses set fins que no en tenia cap; però a mitjan Corema li feien una operació d’on li venia es nom de Jaia Serrada; i era que es dijous de sa quarta setmana, davallaven sa jaia i la serraven pe’s mig, perquè ja tenien mitja Corema abaix.”

Nosaltres, a l'escoleta, volem seguir aquesta tradició, part del nostre costumari popular, per això cada setmana li tallarem una cameta i sabrem quan de temps ens falta per arribar a ... les vacances de Pasqua!!! 

I sabem que si feim molta bonda ens durà qualque coseta. Per cert, ja ha vengut a veure'ns i com que ho hem fet ben bé, ens ha duit galletetes salades i ben bones que les hem trobat a les 12.00h, amb una gana tan grossa que ja tenim de dinar.

Fins aviat, PIRATES!!